Des del passat mes d’agost no he pogut actualitzar el meu bloc. No per ganes, està clar, és que escric massa però no per a mi. Com es diu en castellà. “gajes del oficio”. I en estos temps han passat moltes coses, algunes alegres i altres molt tristes com sempre és la mort quan arriba sense avisar i toca a un amic, a una bona persona que ens deixà sobtadament mentre estava gaudint de les seues vacances.
I ha passat una altra campanya electoral. Una ratlleta més a la culata del fusell. I van tres en dos anys i és la segona amb un bon sabor de boca, amb l’alegria dels deures ben fets i dels objectius aconseguits. Tenim un diputat a Madrid, Joan Baldoví, a una persona a la que puc dir amic perquè en la precampanya i campanya he tingut de conéixer bé i ell a mi. Han estat uns dies plens de treball, de nervis, d’esgotament però d’això ja ni me’n recorde, perquè la meua memòria preferix retindre el moment dels parlaments quan ja sabíem el recompte dels vots, quan ja sabíem que estàvem dins del Congrés i, mentre feia fotos, una de les meues tantes tasques, no podia contidre que se m’escaparen unes llàgrimes de satisfacció i d’emoció.
Ara, pràcticament sense recuperar-nos, continuem la marxa, contiuem la lluita. Seguir, seguirem, com canten els Obrint Pas i encarem nous reptes, nous objectius, noves il•lusions. Tenim molt de treball per davant, és indubtable. La situació pitjor no pot estar, hi ha moltíssima gent que ho passa fatal i la situació de la nostra terra és prou catastròfica. De fet, hui he caigut en un detall: L’únic banc 100% valencià que hem aconseguit retindre és el banc de sang del Centre de Transfusions. Amb això està tot dit, hem de recuperar allò que és nostre i en eixa tasca estem. Tu també?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada