dimarts, 20 de desembre de 2011

De paral·lelismes, amenaces i altres herbes


Hui ha estat un dia històric per al valencianisme progressista, per al nacionalisme valencià resistent. Hui, Joan Baldoví ha parlat en representació del seu país i ha contat la veritat del que passa en el seu país. En cap moment, però, ha tirat per terra la imatge del nostre País Valencià, la seu Comunidad Valenciana. No. Si algú tira per terra la imatge d'esta terra és qui la governa, és qui està a la banqueta dels acusats, és qui menteix, és qui no paga als proveïdors, és qui no sap gestionar bé els diners públics per a les coses útils i s'ho gasta tot en Ecclestone, Urdangarín, el Bigotes, el Papa o la filla d'Onasis, entre d'altres.

Hui, Joan Baldoví ha dit veritats com a temples i d'eixes paraules les reaccions agressives dels populars en general i del seu cap suprem, ara president del govern en particular. La rèplica de Rajoy a Baldoví m'ha transportat en el temps, cap a gener o febrer de l'any passat, quan un president acorralat, mentider, egòlatra, sàtrapa, dèspota i rancuniós es dedica a no contestar a les Corts i, com atac, es malbaratava els seus minuts d'intervencios amenançant als incòmodes parlamentaris de Compromís, dient-los que no entrarien en les Corts.

Hui l'equip de Rajoy ha investigat a eixe diputat humil i de poble que és Joan Baldoví. "¿Ése de dónde ha salido?", haurà preguntat Rajoy. "De Sueca, señor", li haurà contestat algun lleial subdit. "A ver, mira en el Google los resultados de las elecciones". I per això la seua contestació xulesca, prepotent, desmesurada, fora de lloc i que ha situat a Joan Baldoví en l'escena política estatal, li ha regalat un focus, l'ha nomenat portaveu de l'oposició a la corrupció popular. És per a donar-li les gràcies a eixe gallec que, desobeint al seu mentor Manuel Fraga, mai aprengué gallec perquè no volia ser president de la Xunta.

He viatjat en el temps, he vist hui en Rajoy al Camps ebri de majories absolutes, borratxo de poder, sentint-se el rei de món. És una pena que estos suposats homes d'estat no mantiguen bons costums, com els dels generals i herois romans, que mentre feien la seua desfilada triomfal pels carrers principals de la capital de l'Imperi portaven a un "xivato" darrere, que anava recordant-li xiuxiuejant-li a les orelles que no era un déu, que no era immortal.

Baldoví haurà de preparar-se i molt bé per recordar al nou president que no és immortal, per molta majoria que tinga, i si no, que mire cap a Llevant, i vorà al seu amic, company, col·lega i camarada estimat, qui encara està amb la ressaca de la seua majoria, una majoria que ara haurà de mantindre en les bancades del jurat popular que participa al seu juí. Que tot pot ser, no dic que no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada