dilluns, 27 de juny de 2011

Seguirem!

Dilluns. I tinc ganes de llegir versos d’Estellés, escoltar a Obrint Pas o Miquel Gil. Tinc ganes de sopars a la fresca, de rialles amb acudits a la llum de la lluna, de dansar al so d’antigues dolçaines. És estiu i tot el món viu, però vull viure de veritat el meu país, el que he heretat dels meus avantpassats, un país que no deu res a ningú i que molts li’n deuen prou, o almenys una disculpa.

No vull parlar de sargantanes traïdores, de presidents corruptes, de consellers maleïts que reneguen de les seues arrels, de la seua sang i volen llevar-se la llengua com si d’un endimoniat bíblic es tractara. Amb eixos no vull compartir ni un curt viatge en ascensor perquè són la raça maleïda d’aquells que porten més de 300 anys intentant eliminar un poble i un sentiment.

Vull parlar amb la bona gent que s’alça del llit amb un somrís als llavis encara que saben que l’amargor i la mala fel d’alguns els aguarda al carrer. I planten cara. I tornen a la nit amb el mateix somrís i esperant alçar-se per a continuar una lluita sorda i constant. Herois silenciosos que honren la memòria, que salven la dignitat del present i es comprometen per un futur digne que sembla que mai arriba, però que sabem nostre com els altres també ho saben i, per això intenten barrar el seu pas i desviar-lo. Estan condemnats al fracàs i, com diuen els Obrint Pas, seguirem.

I seguirem perquè volem continuar parlant la nostra llengua, amb normalitat. Perquè volem que s’ensenye a les escoles, i als instituts i a la universitat. Perquè volem continuar anant de trobada, la gran festa per la llengua que simbolitza el compromís de milers de pares i mares i professors per continuar amb un model d’ensenyament bo, eficaç, que funciona, que no discrimina, que ensenya de tot i que dignifica la nostra condició de valencians i valencianes en un món global, globalitzador i un tant desorientat.

I seguirem. Perquè volem que hui, demà i sempre uns dolços, menuts i tendres llavis diguen “pare” i “mare”, en la mateixa llengua que portem en la sang i que volem que uns altres també la porten. I contra això, afortunadament, ningú podrà fer res. Seguirem!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada