La veritat, m'haguera agradat escriure tots els dies, contar les meues anècdotes, les meues impressions. Però és impossible. Ahir arribava a casa quasi a les dos de la matinada, després de fer més de 300 quilòmetres en una llarga jornada. Reunions institucionals, entrevistes als mitjans de comunicacions. Carretera i més carretera. Visita al casc antic de Dénia. Dinar. Visita a la seu de Pego i a la ràdio. Haver d'anar darrere d'un enterro per accident. I més carretera. Visita ràpida a Ondara. I més carretera. Visita a Gandia. I més carretera. Míting a Alzira. I més carretera. Míting i sopar a Cullera. I més carretera.
Després de deixar a l'Enric a sa casa, a València, la jornada estava quasi rematada, però encara havia de fer més de 30 quilòmetres per a tornar a casa.
I a més a més, ahir va ser un dia trist. Un fort terratrèmol assolia la localitat murciana de Llorca, la qual havia visitat en dos ocasions perquè allà ens van fer els cinturons de la nostra majoralia de 2009 de la Sang. Espere que Joaquina estiga bé i no li haja passat res. Era lamentable anar escoltant la ràdio i que allò més important fóra música més que lamentable i que el Barça guanyava la lliga.
Eixa manca de cobertura informativa d'un succés tan impressionant em va recordar el famós 11-S de 2011, quan la bogeria extrema matava a milers de persones i enderrocava les torres bessones de New York i, mentre, Canal 9 no tallava l'emissió del caspós "La Música es la Pista", amb la inefable Mar Flores, mentre que la resta d'emissores estaven donant aquella espectacular notícia.
I hui, malgrat ser un dia "tranquil", perquè no hem tingut cap acte públic en senyal de dol per les víctimes mortals del terratrèmol, tampoc hem pogut estar quiets. De fet, són les 20:15 hores i escric este línies des de la seu nacional, mentre estem encara reunits i analitzant dades. Així és la vida. I demà, més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada