Escolte a Lluís Llach cantat “Viatge cap a Ítaca”. Hui és el dia de reflexió i, també, dia de descans. El meu viatge ha estat llarg i ple d’experiències. Ple de persones i de somriures. Deixe darrere més de 2.000 quilòmetres, des de Benicarló fins Alacant. Deixe darrere moltes hores de son i de temps furtades a la parella, als amics, a la família… Un temps emprat amb molt de goig i d’estima al meu país i a la gent que l’habita.
Demà intentarem que siga un gran dia. Una jornada en què el valencianisme progressista i ecologista continue en les Corts Valencianes i en els ajuntaments, ajudant a la nostra societat a eixir d’eixe gran i negre forat en què ens trobem. I no haurem arribat a Ítaca, però continuarem creixent com a persones, fent país, fent amistats i omplint de somriures tota la nostra geografia. Hui més que mai crec en la felicitat de tots els dies, crec que existixen persones que volen canviar la societat i saben com. No tot està perdut, cal obrir eixe camí d’esperança i d’alegria.
I entre totes i tots ho aconseguirem. Per això, cal que preguem que el camí siga ben llarg, que siguen moltes les matinades i que entrem en ports que els nostres ulls ignoraven. I que anem a ciutats per aprendre dels que saben. Molta força i moltes gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada