Classes de lladres

Els lladres, com les prostitutes, són de les professions més antigues del món, malgrat que el de vendre el cos sembla més digne que llevar-li als demés les seues coses per a viure. Està clar que qui furta per necessitat, per a menjar o per a donar de menjar a la seua família, no és un lladre, almenys per a mi. La fam obliga a fer moltes coses lamentables. Eixos lladres, però, són els que solen acabar en mans de la justícia i paguen unes penes prou dures per un delicte que en si no ho és. Delicte és que els governants permeten que encara existisca gent que passe fam.

Després tenim els lladres de guant blanc, els sofisticats. Eixos estan permesos per la llei, no són perseguits per la justícia i, a més a més són premiats. Eixos criminals poden constituïr-se en associació, empresa o col·lectiu i, en els darrers anys, hem vist com estes agrupacions de malfactors s'han constituït en empreses dedicades a la construcció o al món de l'energia.

Hui, 15 de febrer, les xarxes socials han convocat una apagada general en totes les llars. Jo hi participaré. No estic treballant perquè em furten d'eixa manera unes empreses que tenen moltíssims beneficis a l'any i encara en volen tindre més. I el pitjor de tot, un govern que es diu socialista permet que estos senyors lladres puguen ser més rics mentre ens fan més pobres a la resta i ens augmenten el rebut de la llum.

Està clar que estes agrupacions de lladres estan consentides pels governs i estan apadrinades. Per això paguem ara més rebut de la llum, perquè han de pagar sous que resulten insultants a ex presidents del govern com Felipe González i José María Aznar, que en compte de donar conferència, escriure lliure i contar les seues batalletes com a governants, es dediquen a lucrar-se a costa de tots nosaltres. I les elèctriques més encara, i per això els fitxen.

Hui apaguem les llums cinc minuts. Llevarem els automàtics de casa perquè no consumisca cap electrodomèstic absolutament res d'energia. Si en som molts fent això, millor encara. Farem un xicotet forat que podrem repetir una vegada al mes, o dos, fins que les tarifes de la llum siguen més justes i es repartisquen millor els beneficis d'eixes agrupacions de lladres convertides en companyies elèctriques. Els ciutadans i ciutadanes tenim ara eines per a comunicar-nos i actuar, hem d'aprofitar-les i no hem de callar ni ens faran callar.