dijous, 27 de gener de 2011

Xarxes de llibertat

Quan els mitjans de comunicació occidentals parlen de revoltes als països magribins, sempre és d’esperar la intervenció de tertulians il•luminats que llancen els missatge de pànic i por de que darrere de tot això està el terrorisme islamista. I això, lamentablement, ho hem tingut que escoltar estos dies a ran dels successos a Tunísia i l’Egipte.

Per a mala sort i desgràcia d’estos alarmistes, el que està passant a Tunísia o Egipte és ben diferent. Parlem d’una revolta ciutadana, encapçalada per joves, uns joves que volen llibertat, que no creuen en les dictadures, ni en les monarquies o en les presidències pseudodemocràtiques hereditàries. Joves que volen pau, pa i treball. Joves am carrera universitària o sense ella que volen treballar al seu país, tindre una llar, una família i ser feliços fent progressar la seua nació, sense necessitat de fugir a Europa.

I estes revoltes per la llibertat han tingut una ajuda molt important: les xarxes socials, que han estat bloquejades i prohibides, especialment a la República Àrab Unida, més coneguda com Egipte. Facebook i Twitter són enemics del règim perquè són transmissors de les concentracions i manifestacions i, per eixe fet, no funcionen.

Vista la importància que tenen les xarxes socials, caldria que des de les Nacions Unides impulsaren lleis i accions per evitar que un estat puga bloquejar estos mitjans de comunicació tan importants i que transporten democràcia i llibertat en cada byte. Sé que en contra tenen al gegant de Xina i a tots eixos estats que no creuen ni en la llibertat personal ni en la d’expressió. Però eixe és el seu problema. Són dictadures que, a la llarga, han de caure.

Com va cantar el gran Lluís Llach, “cal que neixin flors a cada instant” i eixos rebrots de vida i de llibertat, en la societat actual, tenen uns grans aliats amb les xarxes socials. Llarga vida a estes xarxes i a la llibertat. I visquen els germans de Tunísia i Egipte que lluiten per la llibertat i per la seua felicitat. La de tots els dies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada