Xarxes de llibertat

Quan els mitjans de comunicació occidentals parlen de revoltes als països magribins, sempre és d’esperar la intervenció de tertulians il•luminats que llancen els missatge de pànic i por de que darrere de tot això està el terrorisme islamista. I això, lamentablement, ho hem tingut que escoltar estos dies a ran dels successos a Tunísia i l’Egipte.

Per a mala sort i desgràcia d’estos alarmistes, el que està passant a Tunísia o Egipte és ben diferent. Parlem d’una revolta ciutadana, encapçalada per joves, uns joves que volen llibertat, que no creuen en les dictadures, ni en les monarquies o en les presidències pseudodemocràtiques hereditàries. Joves que volen pau, pa i treball. Joves am carrera universitària o sense ella que volen treballar al seu país, tindre una llar, una família i ser feliços fent progressar la seua nació, sense necessitat de fugir a Europa.

I estes revoltes per la llibertat han tingut una ajuda molt important: les xarxes socials, que han estat bloquejades i prohibides, especialment a la República Àrab Unida, més coneguda com Egipte. Facebook i Twitter són enemics del règim perquè són transmissors de les concentracions i manifestacions i, per eixe fet, no funcionen.

Vista la importància que tenen les xarxes socials, caldria que des de les Nacions Unides impulsaren lleis i accions per evitar que un estat puga bloquejar estos mitjans de comunicació tan importants i que transporten democràcia i llibertat en cada byte. Sé que en contra tenen al gegant de Xina i a tots eixos estats que no creuen ni en la llibertat personal ni en la d’expressió. Però eixe és el seu problema. Són dictadures que, a la llarga, han de caure.

Com va cantar el gran Lluís Llach, “cal que neixin flors a cada instant” i eixos rebrots de vida i de llibertat, en la societat actual, tenen uns grans aliats amb les xarxes socials. Llarga vida a estes xarxes i a la llibertat. I visquen els germans de Tunísia i Egipte que lluiten per la llibertat i per la seua felicitat. La de tots els dies.