Ni arròs ni tartana

La crisi sembla que és més greu del que ens pensàvem. Escric estes línies mentre revise la premsa del dia i lligc al Levante-EMV que “La mitad de las candidatas renuncia a ser fallera mayor de Valencia para evitar el gasto”. Que això passe en la capital del Regne, on són més guapos, més sabuts i més rics que en qualsevol altre lloc del país-comunidaz-regió-nació-regne-lafigasatia, és preocupant, molt preocupant.

Que les bones famílies del Cap i Casal no puguen pagar el somni de la vida de la seua xiqueta boniqueta, això és molt preocupant en la societat del bufar en caldo gelat, de la pompa i la ostentació, perquè demostra que estem malament, pitjor del que es pot imaginar qualsevol ment lliure que no s’alimente informativament de Canal 9.

Que un pare valencià, faller i votant de Rita i Camps no puga pagar que la seua filla siga fallera major de València és un dels indicis de la fi del món, és la primera trompeta de les no sé quantes que han de sonar abans que tot se’n vaja a fer la mà.

Eixa frase tan típica de la burgesia rural del XIX i del XX de “Arròs i tartana i rode la bola a la valenciana” ha mort, com abans els qui la posaren de moda eixa dita assassinaren en ses llars la llengua, la cultura i l’orgull identitari d’este poble.