El passat cap de setmana vaig tindre un somni. Viatjava en cotxe cap a Bocairent i la pedra cremada del barranc, els matolls negres pel foc, els arbres morts per les flames, recuperaven el seu estat natural. Tot rebrotava.
Naixien nous arbres de branques fortes i fulles verdes, que amb el xiuxiueig del vent sonaven en valenciana paraula i parlaven de justícia, de dignitat, de futur, d'il·lusió, de terra, de cultura, de sentiment, d'amor... I vaig despertar del somni i tenia la sensació que moltes d'eixes coses les havia viscut en la realitat.
Sí. Vaig estar en la TNT.
uohhhh!!!
ResponEliminaQuè bonic!!! Jo també vaig estar an la TNT i aquest somni, és el somni de molts, de tots aquells que compartirem amb tu aquell espai a Bocairent, i de molts altres que des dels indrets del nostre País han deixat anar el seu cor fins les muntanyes....