dijous, 1 de juliol del 2010

En València no tenim morts


Els darrers mesos, hem arribat a una fita històrica: Més de 500.000 valencianes i valencians sense treball. En el carrer. Molts i moltes sense cobrar cap subsidi perquè ja se’ls han acabat totes les ajudes possibles. Però eixa realitat de la societat valenciana, curiosament, mai ix per la televisió.

La València de la televisió de la manipulació, és la València que emet en directe un espai del seu informatiu des d’un camp de golf. La València de les concentracions de Ferrari i Porche, la dels iots de luxe, la de la Fórmula 1 vista des de la zona VIP, la de Vuitton, Armani o Hermès. És la València dels hotels de luxe plens fins la bandera (que tanquen a l’endemà i deixen a 100 persones en el carrer). La dels spa, la dels gossos amb pedigrí, la dels creuers de luxe per a les falleres majors, la dels parcs temàtics amb pèrdues milionàries...

És el país de tràfic d’influències, de l’amiguisme, del clientelisme, de les hòsties físiques en mig de la processó. La dels barracons, la del fracàs escolar, la de l’eliminació de línies en valencià, la de les llargues llistes d’espera en la Sanitat, la dels jutjats sense paper ni fotocopiadores...

És el país que ja no té caixes d’estalvi pròpies, on ser jove és delicte, ser major una molèstia i pensar diferent un pecat.

És una València moderna, dissenyada per Calatrava i Carolina Herrera, una València que va a 200 per hora a tota vela i que visita el Papa i beneïx als seus governants.

I és una València de 43 morts, 47 ferits i cap responsable d’eixa tragèdia, malgrat que ara per als mitjans de comunicació “nacionals” (però no de la meua nació), sols existix el Metro de Madrid i la seua vaga. Eixa és la València real. La que no m’agrada perquè no és humana, perquè no recorda, perquè no honra als seus morts, no castiga als culpables ni busca solucions perquè tot això no torne a passar.

Descansen en Pau i vosaltres, amigues i amics, vos espere el proper dissabte 3 de juliol en l’acte d’homenatge a les Víctimes del Metro.

4 comentaris:

  1. M'encanta esta frase: 'És el país que ja no té caixes d’estalvi pròpies, on ser jove és delicte, ser major una molèstia i pensar diferent un pecat.'
    Molt bon article!!
    Però... este dissabte no és 3 de juliol? ;-)

    ResponElimina
  2. Gràcies per la rectificació, Yaiza!!!!!

    ResponElimina
  3. tens una nova seguidora!

    per cert, estic fent un curset del cefire a sagunt i estic flipant passejant per la teua ciutat...

    besets,
    Rosella

    ResponElimina