Cant al Ras, o 16 anys de crits de la terra

La meua pàtria, el meu país, és una terra de música i de músiques, de gent expressiva que ha trobat en eixe llenguatge universal que és la música la millor manera de comunicar-se entre ells i també amb la resta de la Humanitat.

Foto del bloc L'Horta (Nord) pam a pam

La gent de la meua terra, però, ha sabut conservar instruments i cants antics que gràcies a savis mestres, es transmeten encara de generació en generació per a poder regalar als joves del futur eixos cants i eixes tonades d'un temps passat que forma part de la nostra història.

I gent com Josep Vicent Frechina i els Dimonis de Massalfassar fan possible, des de fa 16 anys, una trobada única, el Cant al Ras, on cada tercer dissabte de maig centenars i centenars de persones s'apleguen a este poble de l'Horta Nord per escoltar sons i cançons, a professionals i aficionats, que mantenen viva la flama de la tradició musical del nostre poble.

La nostra terra crida, però ho fa amb musicalitat. El nostre país crida les nostres consciències, amb albaes o jotes, amb U i Dotze o Riberenques, amb Romanços, fandangos o seguidilles... I qui tinga oïda, que escolte. I qui tinga consciència, que desperte. Per sort, gràcies al Cant al Ras moltes persones ens sabem desperts i conscients, i ens sabem que molta feina tenim per fer passar de gola en gola eixos crits de la terra, que són els nostres cants al ras.