Balada trista de dolçaina

La dolçaina sona trista i apagada. S’acaba l’any. Un any terrorífic per a moltes coses. La doçaina sona trista, sembla malalta, malferida, deprimida i no és per a menys. Li anem a dir adéu a un any on els desocupats no han parat de créixer. Cada dia tenim més famílies al nostre costat vivint un autèntic drama humà. Sense treball, sense subsidi. Un túnel llarg, on no es veu la llum ni hi ha cap indicació que diga quan quilòmetres en resten per a eixir a la superfície.

Notes desafinades de pena. Els qui ens governen passen més temps a les comissaries i als jutjats que als hemicicles o governant sàviament. 2010 ha servit per aconseguir una fita història: Ja tenim un gran cas de corrupció política per “província”. Amb raó no volen carregar-se eixa antiga i antivalenciana divisió del territori, així poden dir, “eixe cas de corrupció no és meu, és de l’altre”. La qüestió és que compartixen sigles sempre, o quasi sempre.

Els violents s’acomiaden de l’any tirant pedrades i pintura. Estan disgustats perquè han perdut a un delegat de govern que els mimava prou.  Sempre el podran fer soci d’honor d’eixes entitats violentes que, per la simple raó de no ser basques, l’estat no il·legalitza. Però tenim l’AVE, que ve a València gràcies als valencians (que no a les valencianes, segons el Consell) o gràcies a Alarte, que en un exercici de transformisme polític vol semblar-se a Obama. Gràcies a estos Madrid ja té platja, com ha pregonat el ministeri del Pepiño i el dia de la inauguració, els va faltar entrar a València cantant Orxatera Valenciana, tal com ho van fer les tropes franquistes l’any 39.

L’any per a mi s’acaba amb una comparança trista. Mentre a Barcelona un president català i catalanista prometia el seu càrrec amb fidelitat al seu poble, una fórmula encertadíssima, ací encara tenim a un president que jura amb la ma sobre la Bíblia i els Furs. I després peca com el que més i és culpalbe de moltíssims contrafurs des de 2007 fins ara. Balada trista de dolçaina. Amb este panorama, no sé com la dolçaina no s’ha llançat des del Micalet.

Feliç any nou.