AVE que vola, a la cassola

Una foto d'alts càrrecs socialistes "contra la muralla de l'AVE". Una foto de quan Camps encara tenia "monyo", com diem popularment, anunciant que l'AVE ja estava ací. Una foto d'Alarte imitant a Obama amb la mateixa gràcia que imita als polítics José Mota (per a mi gens ni miqueta). Uns autobusos que recórren el centre de València dient que el tren amb nom de pardalot en la llengua de Cervantes (i també de Belén Esteban), ja està ací gràcies a tots (gràcies a mi també?)...

Un periòdic de missa i paella diària que espera com l'aigua per a tots l'arribada d'un tren, que vindrà farcit en el seu primer viatge de monarques, arquebisbes, militars i altres llepons de l'antic règim posa un comptador a la portada com si foren els dies que falten perquè la Geperudeta parle i conte un acudit de Don Pio (que en Glòria estiga). I entre tanta follia i desbarat, a mi m'ha vingut al cap allò de "pardal que vola, a la cassola" i m'agradaria recopilar reflexions que s'han fet via twitter d'un gran esdeveniment que ens salvarà a tots de la ruïna econòmica, ètica i moral que patim.

I en twitter s'ha dit:

1) Diuen que l'arquebisbe va marejant a Camps perquè la GV compre i pose en marxa l'AVE Maria Puríssima.
2) Per sort ve Rajoy, que quan Ansar no volia el corredor, però transportarà els ous a alta velocitat. Coses de pardals.
3) És Peralta la primera víctima de l'AVE? Penseu, penseu...
4) I que no es puga anar de València a Alacant en rodalia què?
5) El AVE es para ricos.

És el que tenim i el que ens mereixem. No tenim trens de rodalia que connecten les nostres comarques i ni tan sols les nostres capitals. No tenim corredor mediterrani perquè això sona a fer esport i per a això ja està Aspar, l'Alinghi i el València. Però dissabte, tindrem caguera per a parar un tren, informatius especials a ritmes de xotis i amb pudor a "cocidito" marejat per l'alta velocitat. I com no, la corresponent piloteria cap a la casa reial, que per cert, em resulta estrany que no hagen posat a l'estació del puto AVE el nom d'algun membre d'eixa prolífica i conillil família, cosa prou habitual per estes terres, captives i desarmades.