dilluns, 1 de novembre del 2010

Darrer Diumenge d'Octubre



Anit vaig tindre un malson. Era el Darrer Diumenge d'Octubre, la festa, però, no era al Puig. Era al complex Veles i Vents del port de València.

La gent, vestida amb roba de marca caríssima feta a la Xina i a la Índia per persones que cobren el que es gasten en 20 minuts alguns en la zona blava, no arribava caminant. Ho feien amb cotxes alemanys de luxe.

La gent no menjava ni paella ni arròs al forn. Els parlaments eren en castellà, es parlava molt d'Espanya i per a cloenda, cantava un senyor en castellà una sarsueleta prou patètica d'ofrenar tot allò nostre a qui més ens furta i odia.

Unes senyores majors, arreglades com si anaren de processó, criticaven als que feien la vida en valencià i volien la normalitat en valencià. I elles parlaven en valencià, encara que quan telefonaven a les filles i als néts per a vore com anava el diumege, ho feren en castellà.

Vaig despertar amb el cor accelerat, més suat que un poll. Era un malson. Tot era mentida. I, de sobte, vaig recordar les cares amables, els bons moments, la meua gent, la meua llengua, els amics i amigues que vaig saludar i besar sota els plecs de la nostra Senyera.

Afortunadament vaig ser al Puig un any més el darrer diumenge d'Octubre.

2 comentaris: