dijous, 28 d’octubre de 2010

¡Ens ataquen els indis...! Ah, no... ¡que ens ataquen els americans!

¿Per què pizza quan tenim la coca amb tomata? ¿Per què una burguer quan tenim els figatells? ¿I l'arròs tres delícies en compte de l'arròs al forn què? Són, diuen, efectes de la globalització que, més bé un procés de globalització continuen sent els efectes clars d'un procés d'americanització de la societat europea i les seues cultures.

No ens enganyem: La pizza italiana autèntica es diferencia a un quants quilòmetres de les pizzes on "el secreto está en la masa". I els xinesos no mengen ni eixe arròs tres delícies, ni les boletes de pollastre ni el gelat fregit. la reinvenció d'eixes cuines als EUA botà al continent europeu i això és el que sopem divendres, dissabtes, diumenges i festes de guardar. I no parlem de globalització, millor parlem que uns marquen el ritme, els costums, els menjars i la roba de la resta de la humanitat.

I dic açò perquè ara ve la festa de Halloween. Em fa gràcia que hui he vist xiquets i xiquetes que eixien de l'escola disfressats de bruixes, monstres i altres bestioles dels col·legis valencians. I continuarà fent-me gràcia mentre molta gent sàpiga pronunciar el nom d'eixa festa quasi a la perfecció i amb el meu, un senzill Enric, haja d'escoltar que sóc "Énric", "Éric" i altres variacions que no venen al cas comentar. No volguera, però, que algú m'interpretara que estic en contra d'altres cultures o altres llengües. Res més lluny. Sóc un declarat humanista, m'agrada conéixer altres cultures i m'agradaria saber més llengües i tinc una assignatura pendent en reprendre i millorar l'idioma de Shakespeare.

Eixe Halloween no deixa de ser la Festa de Tots Sants de tota la vida, la festa del record dels qui ja no estan entre nosaltres. Celebració d'espelmes en algun racó de la casa en memòria dels difunts. I pastetes, i carabassa torrada, i el fred, i l'abric nou. Dies de flors per als que marxaren d'esta vida i als qui "anem a visitar" al cementeri o pels qui es fan misses solemnes en estos dies.

Ara, però, es diu Halloween i no es cap novetat eixes invasions festívoles i tenim altres antecedents: Un Pare Noël que vol deixar sense faena als nostres volguts Reis d'Orient -per molt republicans o no que puguem ser-. Una Nit de Nadal que ja ha passat a ser més important que el Dia de Nadal, que era dia de festa grossa i principal en terres valencianes. Un San Valentín disfressat de Cupid que ens amaga al nostre Sant Dionís...

I el pitjor de tot és que els xiquets ara van per les cases amb allò del Halloween, demanant llepolies com si d'una cosa tradicional es tractara. Clar, pobres, si els cria la televisió els semblarà molt normal, però no ho és. Així que, si diumenge per la vesprada vos toquen a la porta, no espereu a que vos demanen llepolies, oferiu castanyes torrades, panellets i glopets de cassalla. S'ha acabat la tonteria.


I per a rematar la faena, vos deixe eixe gran tema de Lilit i Dionís que interpreta l'universal cantador de Xàtiva (topònim que alguns no saben pronunciar però si que ho fan bé quan diuen "Oklahoma") Pep Gimeno, àlies "Botifarra", i que parla de totes eixes modernors que ens assalten dia a dia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada