dimecres, 16 de juny de 2010

Les llibretes... la llibreta

Després de la jornada de treball, puc dedicar-me a refer coses que tenia pendents, com per exemple, posar en marxa de nou un bloc i intentar que no s'apague, ni que desaparega. Com sempre, l'hora de triar un nom o un títol sol ser un moment complicat, en especials per a les persones que hem tingut alguna cosa a vore amb allò de la creativitat. ¿Quin nom li puc posar al bloc?

Recorde que el primer bloc va ser "Un café sol" i després vingué "Café, copa i puro". Hui, a l'hora de triar un nom, he decidit aparcar d'una volta per totes la meua addició a la cafeïna, perquè ja anem cap a unes edats que no cal abusar d'eixa negra i temptadora beguda.

I el cap continuava treballant... "quin nom, quin nom li posaré..." I mire pel meu escriptori i veig llibretes. I mire per les prestatgeries i veig llibretes. Pense en el treball... i veig llibretes, llibretes que em fabrique enquadernant fulles impreses per allò de reciclar i reutilitzar. Llibretes i més llibretes.

Ja tinc el nom! Si tota la meua vida ha estat lligada a eixes enquadernacions d'una o dos ratlles, quadriculades o llises. Llibretes dels tendres temps de l'escola i després de l'institut. Llibretes de paper pautat per al solfeig, llibretes de la facultat i llibretes per a treballar. Centenars de llibretes gastades en acte de servei per arreplegar declaracions i dades en actes, inauguracions, rodes de premsa, plens, entrevistes...

Llibretes amb idees, amb esboços, amb resums de reunions, amb guions, amb més idees, amb versos, amb dedicatòries, amb telèfons anotats amb lletra irregular... Llibretes que ho conten tot, pedaços i retalls de vida que, quan els trobes amagats per racons oblidats et fan fixar-te en dates, en caligrafies, en continguts i, sense voler, et transporten a un passat. Millor, pitjor, indiferent, però passat.

I per això esta llibreta, una gran llibreta oberta a tot el món, on compartir estes idees, reflexions del dia a dia. Una llibreta sense marges, sense anelles, sense tapes, però al remat, una llibreta meua i a partir de hui, també vostra.

1 comentari:

  1. M'agrada molt el nom que has triat, al cap i a la fi és una llibreta...pública, però una llibreta on anotar les teves vivències i compartir-les amb aquells que volem llegir-te. Endavant!

    ResponElimina