dimecres, 3 d’abril de 2013

La primavera de la llibertat

Un cel blau meravellós i un sol lluent i poderós em recorda que, per fi, estem en primavera. Tal dia com el de hui, un primaveral 3 d'abril de 1979, la gent abandonava el llarg hivern d'una dictadura fosca i plena de complexos per tornar a votar. No era la primera volta que es votava des de la mort del dictador, però si que era la primera vegada que es feia per triar un ajuntament democràtic des de feia moltes dècades.

Un 3 d'abril de 1979, amb la primavera pregonant-se per tots els racons, la democràcia tornava a eixir com el sol, com les flors de la llibertat i la gent, també en llibertat, tornava a triar a aquelles persones que pensaven que eren les millors per a dirigir els seus pobles i ciutats.

I hui, els ajuntament estan amenaçats per una reforma que imposa el govern central i que, al mateix temps, són mesures que imposen des de fora, des d'Alemanya o des d'on siga, a eixe govern. Un gran error. Els ajuntaments són l'administració més pròxima que tenim i, en compte de retallar, cal donar-los mitjans econòmics, humans, competències i autonomia.

Hui, en record d'eixe 3 d'abril, vull també homenatjar a eixos homes i dones de tots els partits, que van eixir elegits democràticament i que treballaren amb totes les seues forces. I també als qui han vingut darrere d'ells. Llevant d'unes quantes males persones, que han estat en política per a forrar-se, per a enriquir-se, per ajudar a enriquir-se als seus amics de l'ànima, també hi ha molts alcaldes i regidors que han treballat les 24 hores del dia de tots els dies de l'any dels quatre anys de la legislatura, per a fer les coses bé i ajudar a la seua gent.

Eixos alcaldes i regidors de poble tenen el seu despatx a l'ajuntament, i a la cafeteria, i al carrer, i a sa casa... El seu telèfon fixe (abans) i mòbil (ara), és de domini públic i tot el món telefona quan té un problema. Encara que no siga competència de l'ajuntament. A eixos herois i heroïnes de la democràcia volen apartar-los de la vida pública, amb l'argument que sobren polítics, que tots no poden cobrar. Sap el senyor Rajoy si estes persones cobren, o si cobren 10 euros al mes, com en alguns casos?

El problema rau en què alguns es pensen que en la política tots estan per a guanyar. I no és així. I quan resulta que no és així, se'ls trenquen els esquemes i proposen autèntiques barbaritats. I així ens va.

Un 14 d'abril de 1931, després d'unes eleccions municipals, esdevingué la II República. Un 3 d'abril de 1979, tornàrem a tindre unes eleccions municipals democràtiques i esperem que continue així per molts anys. Necessitem regidors i regidores, no en sobra cap. Cobrant o no cobrant. Necessitem gent amb vocació de servei a la seua societat, als seus veïns i, si de cas en sobra algú, són aquells que van per negoci propi o que van pel negoci de retallar per retallar.

1 comentari:

  1. Bonica llibreta!
    Sí, Enric, són molt necessaris els homes i dones que s'ocupen de la gent i dels problemes als pobles del nostre País. El PP només vol requalificadors, aprofitats i porta-ciris. Per cert, el 3 d'abril de 1979 jo anava en la llista del BEAN -Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional a Algemesí. D'aquella fornada encara s'alimenta l'esquerra del poble a totes les formacions d'esquerra.

    ResponSuprimeix