tag:blogger.com,1999:blog-32220123219244311692024-02-20T14:59:18.480+01:00La llibreta d'EnricBloc personal d'Enric Cuenca. Una finestra al món dels meus pensaments i inquietuds. Un racó per a la llibertat i la reflexió. Un punt de trobada per als qui encara pensem en un món millor.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.comBlogger56125tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-39444961616813563142013-05-31T10:28:00.001+02:002013-05-31T10:28:15.797+02:00ParetsSembla curiós que, en estos temps que corren, ens topetem amb gent que mana molt i que sap molt poc. La famosa bombolla, eixa que que va esclatar allà pel 2007 i de la qual no ens hem recuperat encara, va entronitzar al món de l'èxit, del poder i dels diners amb gent amb pocs formació i menys ètica.<p><br></p><p>Els coneixereu pels seus cotxes, pels seus negocis (molts d'estos desapareguts ja), per les seues cases o pels fastos que acostumen a fer en la vida pública. El sei missatge, però, la seua aportació a la societat és ben buida.</p><p><br></p><p>I passa el contrari que a eixos oblidats temples de la sapiència, com la Nostra Antiga Universitat, la Nau, eixe temple del coneixement que recorsa una societat valenciana moderna, i molt avançada als seus temps... </p><p><br></p><p>I tot açò per què? Perquè mentre espere a la cafeteria de la Nau he vist una paret que m'ha ensenyat coses noves. Una paret.</p><p><br></p><p>Bártulos</p><p>Término universitario en su origen, que se ha extendido a otros ámbitos demla realidad y que hoy, aunque en otr sentido, todavía se usa. Los bártulos eran, inicialmente, "libros de estudio", muy pesados y de uso frecuente entre los estudiantes de derecho, que los llamaban así por el nombre de su autor, el jurisconsulto boloñés del siglo XIV Bártolo...</p><p><br></p><p>El món que ens envolta està ple de noves ensenyances. Sols cal fixar-se una miqueta més.</p>Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-15889983363714689072013-04-13T11:39:00.002+02:002013-04-13T11:39:20.794+02:00Una responsabilitat molt desitjadaAhir per la nit, l'assemblea general de la Falla Eduardo Merello va decidir, per unanimitat de tots els assistents, que jo fóra el president dels exercicis 2014 i 2015. Una responsabilitat molt desitjada que, des de fa molts anys m'han demanat que prenguera moltes persones.<br />
<br />
Em causa vertígen saber que sóc president d'una falla d'especial, d'una falla guanyadora, d'una falla pionera en organitzar moltes celebracions. Vull seguir el camí marcat per Manuel Cosín (DEP), per Pedro de Andrés, per Rafa Benito, per José Manuel López i per Manuel Bonaque. Ells han sigut uns grandíssims presidents i sé que puc comptar amb ells en consells, en treball i en ajuda.<br />
<br />
La meua vida, des de fa moltíssims anys, està lligada a la falla Eduardo Merello, on tinc bons amics i amigues i on vivim la festa fallera d'una forma especial i des d'una gran familiaritat. Després de ser presentador, mantenidor, responsable de llibret, vicesecretari i vicepresident, ara em toca la faixa roja, la de president, una faixa que portaré amb molt d'orgull perquè tinc darrere a gent meravellosa, gent creativa, gent faenera i gent que viu les falles amb amor i intensitat.<br />
<br />
Moltes gràcies pel vostre suport i comencem una nova aventura. És un port més que vull i dec passar per arribar a Ítaca.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-89138017880914464722013-04-03T12:30:00.003+02:002013-04-03T12:30:43.104+02:00La primavera de la llibertatUn cel blau meravellós i un sol lluent i poderós em recorda que, per fi, estem en primavera. Tal dia com el de hui, un primaveral 3 d'abril de 1979, la gent abandonava el llarg hivern d'una dictadura fosca i plena de complexos per tornar a votar. No era la primera volta que es votava des de la mort del dictador, però si que era la primera vegada que es feia per triar un ajuntament democràtic des de feia moltes dècades.<br />
<br />
Un 3 d'abril de 1979, amb la primavera pregonant-se per tots els racons, la democràcia tornava a eixir com el sol, com les flors de la llibertat i la gent, també en llibertat, tornava a triar a aquelles persones que pensaven que eren les millors per a dirigir els seus pobles i ciutats.<br />
<br />
I hui, els ajuntament estan amenaçats per una reforma que imposa el govern central i que, al mateix temps, són mesures que imposen des de fora, des d'Alemanya o des d'on siga, a eixe govern. Un gran error. Els ajuntaments són l'administració més pròxima que tenim i, en compte de retallar, cal donar-los mitjans econòmics, humans, competències i autonomia.<br />
<br />
Hui, en record d'eixe 3 d'abril, vull també homenatjar a eixos homes i dones de tots els partits, que van eixir elegits democràticament i que treballaren amb totes les seues forces. I també als qui han vingut darrere d'ells. Llevant d'unes quantes males persones, que han estat en política per a forrar-se, per a enriquir-se, per ajudar a enriquir-se als seus amics de l'ànima, també hi ha molts alcaldes i regidors que han treballat les 24 hores del dia de tots els dies de l'any dels quatre anys de la legislatura, per a fer les coses bé i ajudar a la seua gent.<br />
<br />
Eixos alcaldes i regidors de poble tenen el seu despatx a l'ajuntament, i a la cafeteria, i al carrer, i a sa casa... El seu telèfon fixe (abans) i mòbil (ara), és de domini públic i tot el món telefona quan té un problema. Encara que no siga competència de l'ajuntament. A eixos herois i heroïnes de la democràcia volen apartar-los de la vida pública, amb l'argument que sobren polítics, que tots no poden cobrar. Sap el senyor Rajoy si estes persones cobren, o si cobren 10 euros al mes, com en alguns casos?<br />
<br />
El problema rau en què alguns es pensen que en la política tots estan per a guanyar. I no és així. I quan resulta que no és així, se'ls trenquen els esquemes i proposen autèntiques barbaritats. I així ens va.<br />
<br />
Un 14 d'abril de 1931, després d'unes eleccions municipals, esdevingué la II República. Un 3 d'abril de 1979, tornàrem a tindre unes eleccions municipals democràtiques i esperem que continue així per molts anys. Necessitem regidors i regidores, no en sobra cap. Cobrant o no cobrant. Necessitem gent amb vocació de servei a la seua societat, als seus veïns i, si de cas en sobra algú, són aquells que van per negoci propi o que van pel negoci de retallar per retallar.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-14067744476224531422012-12-14T12:48:00.001+01:002012-12-14T12:48:33.062+01:00Un comiat en Do Major per al gran RafaelEstimat Rafael López Revert,
<br>
<br>Ahir per la nit, després d'una reunió a la falla vaig conéixer una trista notícia. Havies faltat, als 91 anys. Des de la gran estima i respecte que sempre he tingut per tu, em veig obligat a escriure't esta carta.
<br>
<br>Des de ben menut vaig sentir una especial atracció per la música, cosa que expressava diàriament fent sonar tot allò que, sent instrument o amb semblança d'instrument, arribava a les meues mans. Per a mi, va ser molt important aquell llunyà estiu, el qual no recorde ja ni quin any era, en el qual vaig començar a estudiar música a ta casa, una casa per on havien passat centenars de persones per aprendre solfeig, piano, acordió, guitarra, cant...
<br>
<br>I en ta casa vaig estar un parell d'anys, aprenent a llegir partitures, a solfejar, a cantar la lliçó dempeus, al costat del teu piano alemany de paret que feies sonar amb tanta solera i gràcia. Possiblement vaig cantar centenar de lliçons en 4x4, 2x4, 3x4, 6x8... En clau de Sol, de Fa i de Do.
<br>
<br>I un bon dia, per fi, vas dir que podia seure davant del teclat electrònic, que començara a tocar una partitura. Quin dia més gran! Ja em creia un gran pianista sense haver començat! Recorde les bonegades per dur el ritme amb el peu. Això era cosa de músics analfabets, em deia.
<br>
<br>I tantes voltes vaig tocar eixa peça que ja ni mirava el paper. I em queixava. Reclamava tocar més coses. I recorde la teua resposta: Xiquet, tu vols tocar-li el cul a la nóvia sense tindre nóvia...
<br>
<br>Eloqüent i sabut com el que més. Passàvem hores i hores xarrant de música. Em contaves les teues aventures de jove, amb la teua orquestra en la qual tocaves l'acordió. Recorde els teus títols de música, penjats a la paret del piano i en els quals figurava la lletra de "Lo cant del valencià", en valencià, la qual cosa em cridava molt l'atenció per ser títols oficials fets en l'època de la dictadura.
<br>
<br>Jo gaudia quan m'ensenyaves les teues creacions, perquè Rafael, conegut popularment com el Tio Potage, composava peces per a banda, per a coral... Encara recorde quan vaig anar amb tu i la teua dona a l'església de Canet d'En Berenguer, el dia que la banda i un tenor estrenaven una obra teua, dedicada al Far de Canet, lloc on va viure de jove la teua dona, filla d'un farer que fins i tot va estar al càrrec amb tota la família d'eixa important senyalització marina a les Illes Columbretes.
<br>
<br>Rafael coneixia totes les històries del Port de Sagunt. Era una enciclopèdia. Valencianista convençut i home d'esquerres, i al mateix temps home religiós i molt respectuós amb tot el món. Era una gran persona, literalment per la seua altura i també en tot el sentit de la paraula. A ell li dec els meus coneixements teòrics musicals i el meu respecte per eixe llenguatge universal que ens uneix més que qualsevol altre llenguatge a tots els humans. Sempre m'ho deia: Una partitura la pots llegir tu, ací en València i la poden llegir igual que tu en Amèrica o el Japó.
<br>
<br>Sempre m'has tingut en un lloc destacat entre els teus alumnes i jo ho sé. Fins fa poc, encara telefonaves a casa de mos pares per a preguntar per mi i per a reclamar que anara a vore't. Este maleït ritme de vida actual no permet que fem cas a tot el món que estimem. Farà poc més d'any i mig que vaig anar a vore't. Xarràrem de moltíssimes coses i et vaig regalar el disc dels Germans Caballer, on toque algunes peces de dolçaina i també algunes percussions. Recorde la teua cara d'alegria i de satisfacció.
<br>
<br>I hui, recorde més encara el CD que tu també em regalares i em dedicares amb les teues composicions. Hui i sempre estarà en un lloc destacat del meu arxiu perquè ara que ja no estàs físicament entre nosaltres, sempre estaràs al meu cor, estimat mestre.
<br>
<br>Que la música t'acompanye en el nou viatge i moltes gràcies per tot el que em vares ensenyar.
<br>
<br>
<br>Descansa en Pau, mestre.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-55218285328938335192012-12-03T14:00:00.000+01:002012-12-03T14:00:00.700+01:00Per molts anys de ser com som!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLx9YqlxT74eGRlZ1lFwRy_oYqLHulZN0PNeq_jBmTO0JL3KU4P7pgJJOlnwsJxCST19MYbnCCt2vo0HqZ1RVuxYERPyQ8ndUxesknQFLgWHVxElnXumc_sZKbnd04oGKBQXKuDMgl93I/s1600/Photo+02-12-12+1+24+16.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLx9YqlxT74eGRlZ1lFwRy_oYqLHulZN0PNeq_jBmTO0JL3KU4P7pgJJOlnwsJxCST19MYbnCCt2vo0HqZ1RVuxYERPyQ8ndUxesknQFLgWHVxElnXumc_sZKbnd04oGKBQXKuDMgl93I/s1600/Photo+02-12-12+1+24+16.jpg" height="239" tea="true" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
El passat cap de setmana ha estat molt especial, feia temps que no gaudia tant de dos jornades amb molt de folklore, bon ambient i millor companyia. Dissabte, a Burjassot, ens aplegàrem un bon grapat de persones per a celebrar l’aniversari de Ca Bassot, que feu gran festa pel seu 20 aniversari, encara que després resultà que en són 19 els anys que porten en marxa. La veritat, any amunt o any avall, el que realment importa és la gran tasca social i cultural d’una cas que és motor i punt de trobada no sols de Burjassot i les Hortes, sinó de tot el País Valencià.<br />
<br />
Al local del Bassot vam gaudir dels grups, cantants i formacions més representatives del folklore, del folk i de la cançó, d’eixa que combina les nostres arrels amb la modernitat, d’eixa que es nega a oblidar i arraconar la nostra llengua. Quin goig escoltar a tantes persones expressant-se en valencià, fent sonar instruments que vénen també d’antic i que tenen la sana intenció de que això continue i que vaja a més.<br />
<br />
I diumenge, el gran Pep Gimeno “Botifarra” va omplir l’auditori de Sagunt, per la causa justa de la lluita contra el càncer. Centenars de persones aplaudiren les seues cançons, les seues contalles, romanços, acudits i rondalles, xarrades de “uelos” que també vénen d’antic. Un pou de saviesa, un catedràtic de la cultura popular valenciana. Un doctor en les arrels de la nostra terra, que no vol que s’oblide la paraula feta cant o rondalla, que no vol que l’oblit guanye la batalla d’arraconar i extingir allò que som.<br />
<br />
Gent com la del Bassot o com el mateix “Botifarra” és la gent que admire, la gent amb la qual em relacione, la gent amb la qual em trobe còmode i amb la qual m’agradaria estar tots els dies. És la meua gent, la que sap com som els valencians i no per semblar més cosmopolites, cultes o “chics” hem de canviar les nostres cançons, els nostres instruments o la nostra manera d’entendre i viure la vida. Per molts anys!!<br />
<br />Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-19347186755679659832012-11-30T19:29:00.001+01:002012-11-30T19:33:31.389+01:00No, no vivim al mateix planetaSemblen humans, amb formes humanes. Parlen com els humans. Si, però cada dia estic més convençut de que no ho són o, almenys, no viuen en el mateix planeta que nosaltres, la qual cosa ja a dubtar de la seua humanitat.
<br />
<br />
Un bon dia, eixos "humans", conviden a uns humans molt especials per a fer una exposició, fer-se fotos i cantar cançons junts. Un altre dia, eixos "humans" van i tanquen les portes als altres perquè protesten, perquè la seua situació és insuportable, perquè manquen els diners públics per a donar suport als centres de discapacitats.
<br />
<br />
I un altre dia, eixos "humans" tornen a muntar-la, expulsant del parlament als qui protesten contra els impagaments als discapacitats. I per què dic que no són d'este planeta? Perque no s'entén com parlant, prometen el pagament de 10 milions d'euros per a solucionar el problema dels discapacitats. Acte seguit, a Twitter, diuen que en són 30 milions i a l'endemà, en nota de premsa, confirmen que són 11 milions. Ànim, figures, que encara resten, com a mínim, 89 milions més. O no vivim en el mateix planeta, o no parlem el mateix idioma -que també- o no ens han ensenyat les mateixes matemàtiques.
<br />
<br />
I no, no vivim en el mateix planeta, o no som del mateix planeta, quan les prioritats han estat les obres faraòniques, els grans esdeveniments i s'han oblidat dels qui més necessiten del suport de l'administració pública.
<br />
<br />
O tal volta jo sóc d'un altre planeta. I la veritat, m'agrada molt més que el d'ells.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-67355738427587065222012-05-21T21:30:00.001+02:002012-05-21T21:30:03.729+02:00Cant al Ras, o 16 anys de crits de la terraLa meua pàtria, el meu país, és una terra de música i de músiques, de gent expressiva que ha trobat en eixe llenguatge universal que és la música la millor manera de comunicar-se entre ells i també amb la resta de la Humanitat.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2OV4Oe7mnTskRdGYctDt02U9SK7E8339HH8IuuB0mZiBXbBA4KGSUU2aQk90ae6Vz6XR-utGHvZPLszXIBtfhKz-tgiiPcFYTLo1IOaqSaoYOz25VWWd_KmoV7zQqlCeXuUi9ba2VFak/s1600/P1020079.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2OV4Oe7mnTskRdGYctDt02U9SK7E8339HH8IuuB0mZiBXbBA4KGSUU2aQk90ae6Vz6XR-utGHvZPLszXIBtfhKz-tgiiPcFYTLo1IOaqSaoYOz25VWWd_KmoV7zQqlCeXuUi9ba2VFak/s320/P1020079.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Foto del bloc L'Horta (Nord) pam a pam</div>
<br />
<br />
La gent de la meua terra, però, ha sabut conservar instruments i cants antics que gràcies a savis mestres, es transmeten encara de generació en generació per a poder regalar als joves del futur eixos cants i eixes tonades d'un temps passat que forma part de la nostra història.<br />
<br />
I gent com Josep Vicent Frechina i els Dimonis de Massalfassar fan possible, des de fa 16 anys, una trobada única, el Cant al Ras, on cada tercer dissabte de maig centenars i centenars de persones s'apleguen a este poble de l'Horta Nord per escoltar sons i cançons, a professionals i aficionats, que mantenen viva la flama de la tradició musical del nostre poble.<br />
<br />
La nostra terra crida, però ho fa amb musicalitat. El nostre país crida les nostres consciències, amb albaes o jotes, amb U i Dotze o Riberenques, amb Romanços, fandangos o seguidilles... I qui tinga oïda, que escolte. I qui tinga consciència, que desperte. Per sort, gràcies al Cant al Ras moltes persones ens sabem desperts i conscients, i ens sabem que molta feina tenim per fer passar de gola en gola eixos crits de la terra, que són els nostres cants al ras.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-90594172112497719282012-05-03T21:30:00.000+02:002012-05-03T21:31:02.653+02:00Periodistes: Menys lliures i sense treball<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitk0GEcLK27Zh3jIekA2qG1oCT_dueM3I97chCLJV-vITZ49h913thi_SQiysGuVMyM1e9ZJkUJ9YC77xnw3-ITpFzQRjyCGFUG8S1Aogo9WUyKJ4s_A4zg4dZIUHbGHzDqmjwkBgR_-E/s1600/foto.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitk0GEcLK27Zh3jIekA2qG1oCT_dueM3I97chCLJV-vITZ49h913thi_SQiysGuVMyM1e9ZJkUJ9YC77xnw3-ITpFzQRjyCGFUG8S1Aogo9WUyKJ4s_A4zg4dZIUHbGHzDqmjwkBgR_-E/s400/foto.JPG" width="298" /></a></div>
<br />
Hui, com tots els 3 de maig que he pogut, he participat en els actes que celebra la Unió de Periodistes Valencians amb motiu del 3 de Maig, Dia Internacional de la Llibertat de Premsa. Hui, a la concentració de la Plaça del Patriarca he tingut l'oportunitat de parlar amb companyes i companys que veig a diari, i també a uns altres que no és tan habitual. He pogut saludar a companyes i companys de promoció i he escoltat les misèries d'esta professió nostra.<br />
<br />
Alguns, acaben de perdre el treball fa poc. Uns altres, ja uns mesos i d'altres, que ja quantifiquen en anys el temps que porten sense exercir la seua professió. La veritat és que els qui fem treballem des desl gabinets de comunicació, o els qui estan als diaris, als digitals, a les ràdios o les televisions, som ben conscients de com de privilegiats som en fer això d'aixecar-nos tots els dies per poder anar a treballar i, a més a més, treballar d'allò que hem estudiat i ens agrada.<br />
<br />
Els qui treballem com els qui no, però, continuem amb el maleït defecte ja no de la nostra professió, sinó de la nostra casta. Continuem sense ser corporativistes, no ens unim totes i tots a una per a fer-nos respectar, que al remat, és que es respecte una professió tan necessària per a que una societat tinga una salut democràtica correcta. I ací, continuem saludant-nos amb gran festa tal dia com hui, però ens mirem de reüll, perquè a uns i altres els perd, ens perd, l'ego, vore qui junta millor les lletres o les pronuncia. I qui vinga darrere que s'apanye.<br />
<br />
Entre els mitjans que tanquen, els que hi fan ERO, els qui no en fan però despatxen a la gent a poc a poc, cal afegir el problema de les retallades en llibertats que patim. No és cap mentida. Un acte tan simbòlic com pacífic com és concentrar-se amb el lema "Sense periodistes no hi ha periodisme. Sense periodisme, no hi ha democràcia", ha comptat amb la presència d'un furgó policial, una lletera, i el ja més insuportable helicòpter.<br />
<br />
Com que no hi participava cap membre del Consell ni cap representant del Govern, sembla que fer eixe desplegament i eixa ostentació inútil de força era la forma de la delegada del govern en particular i del PP en general de demostrar que també assistien als actes de la Unió de Periodistes Valencians.<br />
<br />
Tal i com està posant-se el panorama, companys i companyes dels mitjans, tots els dies són 3 de Maig i cal que ens veiem més les cares per a lluitar per a nostra professió. O ho fem nosaltres o ens ho faran per nosaltres i amb les conseqüències que totes i tots sabem.<br />
<br />
<br />Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-17667261909439130992012-03-12T13:53:00.000+01:002012-03-12T13:53:38.848+01:00Comencen les falles!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoSWxxGPf6TMeajDr5yaNhu3NtICVQs_s9RtE4AKF6ctMM0WGBMhFaYnHXJMFVQHm9r1_wnJec8uBRD3XZKMHZ8Znde6KqUkZhv35OPYqXhvNtVIfu9C-EMiC8hYrwlQXHpjKYW161uso/s1600/foto.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoSWxxGPf6TMeajDr5yaNhu3NtICVQs_s9RtE4AKF6ctMM0WGBMhFaYnHXJMFVQHm9r1_wnJec8uBRD3XZKMHZ8Znde6KqUkZhv35OPYqXhvNtVIfu9C-EMiC8hYrwlQXHpjKYW161uso/s320/foto.JPG" width="239" yda="true" /></a></div><br />
Feia temps que no actualitzava el meu bloc i ara, pense, és el millor moment. Hui és 12 de març, hui comence les meues vacances de falles i hui em dedique en cos i ànim a plantar monument, a ajudar en tot el que puga perquè el dia 15 de març a les 8 del matí estiga tot enllestit.<br />
<br />
Són dies de roba vella i bruta. D'esforç, de somriures, de crits, de discusions, d'abraçades, de confidencialitats, d'idees, de son, de molta son... Són dies de treballar molt dur, de compartir moltes hores de treball amb persones que, quan passa tot, no pots considerar-los ni coneguts, ni companys, ni amics. Són alguna cosa més. Som una família.<br />
<br />
Són persones especials amb les quals compartisc esforços i somnis, que compartim la mateixa passió. Plorem junts quan perdem a alguna persona estimada, com per desgràcia ens ha passat. També plorem junts d'alegria quan el premi ens reconeix el treball que hem fet. Ens emocionem i ens quedem afònics de cantar, de riure, de cridar. Compartim moltes hores. No sols estos dies, tot l'any. Hem creat una meravellosa xarxa d'il·lusions que ens aplega tot l'any al casal i ara, també al carrer.<br />
<br />
Si. Som la falla Eduardo Merello. És un sentiment especial que no es pot explicar en unes poques línies. Estic orgullós de formar part d'una comissió on he conegut a gent meravellosa i especial, perquè una falla és això, és la seua gent i la meua falla, és a dir, la meua gent, és la millor gent del món.<br />
<br />
A elles i a ells van estes paraules de reconeixement. Sou meravellosos i espere compartir molts anys d'il·lusions, de festa, de somnis, d'esperances i de falles amb vosaltres.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-49313660519889583742012-01-29T23:43:00.000+01:002012-01-29T23:43:00.164+01:00Ítaca t'ha donat el bell viatgeHui torne a escriure però escriuré poc. Vull deixar la gran feinada del post als gran Kavafis, Lluís Llach i Carles Riba amb eixe merevellós poema musicat i que es diu "Viatge a Ítaca". Fa molts anys que tinc molt clar el concepte, jo també vull arribar-hi a Ítaca, però vull que eixa travessia dure molts anys, que em faça descobrir tots els dies coses noves, que m'enriquisca amb saviesa i amb pau interior. I, com no, en este llarg camí, caldrà recordar eixa part del poema que diu "bon viatge als guerrers/que al seu poble són fidels".<br />
<br />
Bona nit, bon començament de setmana i que el vostre viatge cap a Ítaca continue sent-vos ben profitós.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/WGaK3erqudg" width="480"></iframe><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/jMEKq442FXI" width="480"></iframe>Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-87552023935380604212012-01-21T10:49:00.000+01:002012-01-21T10:49:23.706+01:00Foc a l'hivern!Hui estic content. Mentre deixe clar temes del treball, prepare els trastos de dimoni per a la vesprada i els instruments per a la nit. Hui és el gran dia de la colla de dimonis la Diabòlica de Morvedre, la meua colla. Hui, celebrem la festa de Sant Antoni amb l'associació Amics dels Cavalls de Sagunt.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPTvs91AhW6i6uOQaOPc1NF8w9TnMkjsGeGBLFKrx9LrGJrTJ0OHT75J_zGzd2GD01UKpo0ryUFtLEvQVfPkkiovBoUDABGqeDUGSK2KQ8n3fxPX1s6m-SQ3HEi-W8iplQ4BmJRMXBS1s/s1600/foto.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPTvs91AhW6i6uOQaOPc1NF8w9TnMkjsGeGBLFKrx9LrGJrTJ0OHT75J_zGzd2GD01UKpo0ryUFtLEvQVfPkkiovBoUDABGqeDUGSK2KQ8n3fxPX1s6m-SQ3HEi-W8iplQ4BmJRMXBS1s/s320/foto.JPG" width="239" /></a></div><br />
Dia gran, de festa, alegria i cultura popular. Dia de compartir rialles, anècdotes, cançons i amistat, perquè si alguna cosa que m'agrada i molt de la meua colla és això, l'amistat, el bon ambient i l'estima per les tradicions del nostre país.<br />
<br />
Al voltant de la foguera celebrarem que un any més ens hem pogut aplegar, amb els nostres recursos propis, amb molt poca ajuda oficial malgrat mobilitzar a milers de persones en el correfoc i en l'encesa de la foguera, però ho celebrarem. Amb pólvora, amb llum, amb soroll, amb música de dolçaina i tabalet li botarem foc a la foguera, cremarem les coses dolentes que portem a la motxilla des de l'any passat o algunes més dolentes i greus que ja ens han passat en els pocs dies de l'any que està en marxa.<br />
<br />
Cal que ens oblidem d'allò que no ens agrada i que gaudim, en esta festa de l'hivern que volem cremar, en esta manifestació cultural, en este dia tan especial que és, per damunt de tot per a mi, una gran festa de l'amistat.<br />
<br />
Si voleu passar, estarem tot el dia en la Plaça Major de Morvedre, i per la vesprada, a partir de les 19 hores, començarem amb el correfoc i la foguera. Després, sopar a la plaça i bureo amb instruments tradicional.<br />
<br />
Convidades i convidats esteu.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-16038655305137901412011-12-20T20:53:00.000+01:002011-12-20T20:53:27.406+01:00De paral·lelismes, amenaces i altres herbes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDR4T5AzV3uCoOpVSXc9oeM1exsZYuiLllX9xCL6kbh594Opb5ibhq3UjYZLrCKjNPYfGd4OyKxPo4Dl0jgR_LlB6suipZz2RQ4PnajpN7euF2kYBqC0Ra1WHyrvdSyiUQjcHksgZoprQ/s1600/RAJOY+Y+EL+BIGOTES+%252803%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDR4T5AzV3uCoOpVSXc9oeM1exsZYuiLllX9xCL6kbh594Opb5ibhq3UjYZLrCKjNPYfGd4OyKxPo4Dl0jgR_LlB6suipZz2RQ4PnajpN7euF2kYBqC0Ra1WHyrvdSyiUQjcHksgZoprQ/s400/RAJOY+Y+EL+BIGOTES+%252803%2529.JPG" width="400" /></a></div><br />
Hui ha estat un dia històric per al valencianisme progressista, per al nacionalisme valencià resistent. Hui, <b>Joan Baldoví</b> ha parlat en representació del seu país i ha contat la veritat del que passa en el seu país. En cap moment, però, ha tirat per terra la imatge del nostre <b>País Valencià,</b> la seu Comunidad Valenciana. No. Si algú tira per terra la imatge d'esta terra és qui la governa, és qui està a la banqueta dels acusats, és qui menteix, és qui no paga als proveïdors, és qui no sap gestionar bé els diners públics per a les coses útils i s'ho gasta tot en <b>Ecclestone, Urdangarín, el Bigotes, el Papa o la filla d'Onasis,</b> entre d'altres.<br />
<br />
Hui, Joan Baldoví ha dit veritats com a temples i d'eixes paraules les reaccions agressives dels populars en general i del seu cap suprem, ara president del govern en particular. La rèplica de Rajoy a Baldoví m'ha transportat en el temps, cap a gener o febrer de l'any passat, quan un president acorralat, mentider, egòlatra, sàtrapa, dèspota i rancuniós es dedica a no contestar a les Corts i, com atac, es malbaratava els seus minuts d'intervencios amenançant als incòmodes parlamentaris de Compromís, dient-los que no entrarien en les Corts.<br />
<br />
Hui l'equip de<b> Rajoy</b> ha investigat a eixe diputat humil i de poble que és Joan Baldoví. <i>"¿Ése de dónde ha salido?",</i> haurà preguntat Rajoy. <i>"De Sueca, señor",</i> li haurà contestat algun lleial subdit. <i>"A ver, mira en el Google los resultados de las elecciones".</i> I per això la seua contestació xulesca, prepotent, desmesurada, fora de lloc i que ha situat a Joan Baldoví en l'escena política estatal, li ha regalat un focus, l'ha nomenat portaveu de l'oposició a la corrupció popular. És per a donar-li les gràcies a eixe gallec que, desobeint al seu mentor <b>Manuel Fraga,</b> mai aprengué gallec perquè no volia ser president de la Xunta.<br />
<br />
He viatjat en el temps, he vist hui en Rajoy al <b>Camps</b> ebri de majories absolutes, borratxo de poder, sentint-se el rei de món. És una pena que estos suposats homes d'estat no mantiguen bons costums, com els dels generals i herois romans, que mentre feien la seua desfilada triomfal pels carrers principals de la capital de l'Imperi portaven a un "xivato" darrere, que anava recordant-li xiuxiuejant-li a les orelles que no era un déu, que no era immortal.<br />
<br />
Baldoví haurà de preparar-se i molt bé per recordar al nou president que no és immortal, per molta majoria que tinga, i si no, que mire cap a Llevant, i vorà al seu amic, company, col·lega i camarada estimat, qui encara està amb la ressaca de la seua majoria, una majoria que ara haurà de mantindre en les bancades del jurat popular que participa al seu juí. Que tot pot ser, no dic que no.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-23555423336648567832011-11-24T13:32:00.002+01:002011-11-24T13:32:41.089+01:00I una campanya mésDes del passat mes d’agost no he pogut actualitzar el meu bloc. No per ganes, està clar, és que escric massa però no per a mi. Com es diu en castellà. “gajes del oficio”. I en estos temps han passat moltes coses, algunes alegres i altres molt tristes com sempre és la mort quan arriba sense avisar i toca a un amic, a una bona persona que ens deixà sobtadament mentre estava gaudint de les seues vacances.<br />
<br />
I ha passat una altra campanya electoral. Una ratlleta més a la culata del fusell. I van tres en dos anys i és la segona amb un bon sabor de boca, amb l’alegria dels deures ben fets i dels objectius aconseguits. Tenim un diputat a Madrid, Joan Baldoví, a una persona a la que puc dir amic perquè en la precampanya i campanya he tingut de conéixer bé i ell a mi. Han estat uns dies plens de treball, de nervis, d’esgotament però d’això ja ni me’n recorde, perquè la meua memòria preferix retindre el moment dels parlaments quan ja sabíem el recompte dels vots, quan ja sabíem que estàvem dins del Congrés i, mentre feia fotos, una de les meues tantes tasques, no podia contidre que se m’escaparen unes llàgrimes de satisfacció i d’emoció.<br />
<br />
Ara, pràcticament sense recuperar-nos, continuem la marxa, contiuem la lluita. Seguir, seguirem, com canten els Obrint Pas i encarem nous reptes, nous objectius, noves il•lusions. Tenim molt de treball per davant, és indubtable. La situació pitjor no pot estar, hi ha moltíssima gent que ho passa fatal i la situació de la nostra terra és prou catastròfica. De fet, hui he caigut en un detall: L’únic banc 100% valencià que hem aconseguit retindre és el banc de sang del Centre de Transfusions. Amb això està tot dit, hem de recuperar allò que és nostre i en eixa tasca estem. Tu també?Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-70377349301408413122011-08-31T10:54:00.001+02:002011-08-31T11:03:35.325+02:00Sant Ramon Nonnat gloorioooso!<div><div></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfCCReEfPSWLg4lThcEUQwSllv8bx3TXathYrzOr0YyC9IUZoR9dq6R3su4irAB8ehBux1iqSJMos_ajOshB1cshusFoJxc5NUpRLe4YDWEX0sP2hA_6C6NQhNMAoBjTg25-l88c0RnVg/s1600/Dansa+tasta+dipu+042.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfCCReEfPSWLg4lThcEUQwSllv8bx3TXathYrzOr0YyC9IUZoR9dq6R3su4irAB8ehBux1iqSJMos_ajOshB1cshusFoJxc5NUpRLe4YDWEX0sP2hA_6C6NQhNMAoBjTg25-l88c0RnVg/s320/Dansa+tasta+dipu+042.JPG" width="320" /></a></div><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Amb eixa estrofa rematen els gojos a Sant Ramon hui, al carrer Sant Ramon de Morvedre, un carrer preciós ubicat als peus del calvari blanc de la ciutat i, per tant, també de les antigues muralles que nosaltres sempre hem dit castell.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Hui és el dia de Sant Ramon Nonnat, curiós sant mercedari molt venerat a la Corona d'Aragó. M'agrada molt este dia, potser perquè tinc la família farcida de Ramons i a mi això de felicitar m'agrada. També m'agrada, però, per ser el darrer dia del mes d'agost, potser perquè tradicionalment he agafat les vacances a setembre, cosa que ja no faré enguany, i perquè este dia m'anuncia que ja són a prop les festes de la Font i les seus dansaes, que són les meues de sempre.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">I tal dia com hui de fa moltíssims anys, anem a ballar o bé nanos o bé danses davant de la processó de Sant Ramon els membres del Grup de Danses de Morvedre. És ja una tradició i de fet, els veïns i veïnes del barri ens esperen perquè passem ballant davant de les seues cases i anunciant que ve la processó, eixa processó acompanyada per xaranga i que sembla que estem a Sicília. Té un encant especial.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">L'altra curiositat d'eixa festa morvedrina és la quantitat de prenyades que van a vore la processó. Diuen que Sant Ramon Nonnat és el seu patró. De fet, és nonnat perquè no va nàixer pels conductes habituals, sinó per una espècie de cesària de la seua època. I les prenyades morvedrines van a vore al sant i van a aconseguir els ciris restants de la processó perquè la llegenda diu que, a més de protegir-les a elles i a les seues criatures, el part sol durar el que tarda en consumir-se eixe ciri que ha estat en la processó.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">També és curiós escoltar els càntics i gojos que s'han conservat i que, sens dubte, formen part d'una tradició i d'una part de la cultura i de la nostra història. I això, que hui tornarem a escoltar allò de "Padre San Ramón glorioooso!" que amb tanta gràcia i particular entonació fan les dones majors del barri.</span></div></div>Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-28137625530595195032011-08-29T19:30:00.001+02:002011-08-29T19:32:13.043+02:00Enyore la plujaEnyore la pluja. És ben cert. Després de la canícula i de les setmanes després que han estat més fortes de calor encara, enyore eixa aroma carregada d'humitat, de terra banyada, de frescor. M'agrada molt vore com plou des de casa, i tampoc em disgusta vore també com cauen sense descans les gotes des del despatx, o des del cotxe, o des del carrer...<br />
<br />
Després de tan de temps sense pluja, l'enyore. Necessite notar com s'ariçona la pell amb la frescor que entra per la finestra després d'eixe misteri o miracle de la natura que és això de la pluja, sempre i quan plou bé, clar.<br />
<br />
Perquè resulta que jo ja no sóc llaurador però alguna cosa et queda en la genètica de respecte a les tempestes, a les fortes tronades, a la pedra. És un respecte i una por que molta gent d'este país portem gravada al mapa genètic o a la memòria, que tampoc fa tant de temps d'aquella fatídica pantanada de Tous que trencà llars, vides i famílies.<br />
<br />
Ara per estes dates quan plou, recorde amb estima eixos dies de vacances al poble, quan la tempesta arreplegava i eixíem mon pare i jo a fer caragols pels bancals de la serra, eixos caragols que nosaltres denominem "txonetes" i són tot un luxe per donar-li categoria i distinció a una bona gaspatxà fontina.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-90627035084964319552011-06-27T13:18:00.001+02:002011-06-27T13:18:58.841+02:00Seguirem!Dilluns. I tinc ganes de llegir versos d’Estellés, escoltar a Obrint Pas o Miquel Gil. Tinc ganes de sopars a la fresca, de rialles amb acudits a la llum de la lluna, de dansar al so d’antigues dolçaines. És estiu i tot el món viu, però vull viure de veritat el meu país, el que he heretat dels meus avantpassats, un país que no deu res a ningú i que molts li’n deuen prou, o almenys una disculpa.<br />
<br />
No vull parlar de sargantanes traïdores, de presidents corruptes, de consellers maleïts que reneguen de les seues arrels, de la seua sang i volen llevar-se la llengua com si d’un endimoniat bíblic es tractara. Amb eixos no vull compartir ni un curt viatge en ascensor perquè són la raça maleïda d’aquells que porten més de 300 anys intentant eliminar un poble i un sentiment.<br />
<br />
Vull parlar amb la bona gent que s’alça del llit amb un somrís als llavis encara que saben que l’amargor i la mala fel d’alguns els aguarda al carrer. I planten cara. I tornen a la nit amb el mateix somrís i esperant alçar-se per a continuar una lluita sorda i constant. Herois silenciosos que honren la memòria, que salven la dignitat del present i es comprometen per un futur digne que sembla que mai arriba, però que sabem nostre com els altres també ho saben i, per això intenten barrar el seu pas i desviar-lo. Estan condemnats al fracàs i, com diuen els Obrint Pas, seguirem.<br />
<br />
I seguirem perquè volem continuar parlant la nostra llengua, amb normalitat. Perquè volem que s’ensenye a les escoles, i als instituts i a la universitat. Perquè volem continuar anant de trobada, la gran festa per la llengua que simbolitza el compromís de milers de pares i mares i professors per continuar amb un model d’ensenyament bo, eficaç, que funciona, que no discrimina, que ensenya de tot i que dignifica la nostra condició de valencians i valencianes en un món global, globalitzador i un tant desorientat.<br />
<br />
I seguirem. Perquè volem que hui, demà i sempre uns dolços, menuts i tendres llavis diguen “pare” i “mare”, en la mateixa llengua que portem en la sang i que volem que uns altres també la porten. I contra això, afortunadament, ningú podrà fer res. Seguirem!!Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-37200879537096972802011-06-05T14:04:00.001+02:002011-06-05T14:04:14.505+02:00Coses de la professióQuan treballava al diari, d'això ja fa uns quants anys, la gent es pensava que tenia tot el dret del món a assaltar-me qualsevol dia a qualsevol hora per a suggerir-me que escriguera d'una cosa i d'altra, que posara a caure d'un burro a uns o a uns altres. Era habitual que la gent m'agobiara en un restaurant sopant, o en un pub quan estava fent-me una copa tranquil amb els amics.<p>El breu temps en què vaig treballar com a director de la televisió comarcal, tot el món pensava que tenia tot el dret del món per a demanar les càmeres per eixir en la tele...<p>I des de que treballe per a un partit polític, molta gent es pensa que jo sóc qui pren les decisions, qui marca la línia política a seguir, qui tanca els pactes, qui s'encarrega de la infraestructura, que sóc la bústia de queixes. Doncs no. Sóc el cap de premsa, m'encarregue de la comunicació, sóc un treballador més de la casa, com un administratiu i no tinc cap pes orgànic ni de comandament. A mi em manen i jo faig.<p>Supose que són coses de la professió i que la gent no entén i no és culpa seua.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-19667052445372833112011-05-30T12:05:00.000+02:002011-05-30T12:05:55.227+02:00Gràcies pel vostre compromísHa pagat la pena els quilòmetres, els esforços i les hores furtades a la parella, família, amics i al llit. Contra pronòstics, contra els qui volien fer del parlament un "cortijo" per a fer i desfer al seu gust, continuem. Continuem una lluita pacífica i decidida. Continuem sent la veu d'aquells a qui el poder vol invisibles per ser incòmodes. Continuem sent la veu dels qui reclamen justícia, llibertat, igualtat, trellat... Gràcies per renovar la vostra confiança en nosaltres i ara ja sabeu, feu-nos la vostra ferramenta, la vostra veu. Utilitzeu-nos per a fer justícia, per a obrir els camins a la veritat i a la llibertat. Eixe és el nostre compromís i per això, gràcies.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-40011963599036809392011-05-21T14:13:00.000+02:002011-05-21T14:13:32.451+02:00Diari de campanya: Dia de reflexió<div class="MsoNoSpacing">Escolte a Lluís Llach cantat “Viatge cap a Ítaca”. Hui és el dia de reflexió i, també, dia de descans. El meu viatge ha estat llarg i ple d’experiències. Ple de persones i de somriures. Deixe darrere més de 2.000 quilòmetres, des de Benicarló fins Alacant. Deixe darrere moltes hores de son i de temps furtades a la parella, als amics, a la família… Un temps emprat amb molt de goig i d’estima al meu país i a la gent que l’habita.</div><div class="MsoNoSpacing"><br />
</div><div class="MsoNoSpacing">Demà intentarem que siga un gran dia. Una jornada en què el valencianisme progressista i ecologista continue en les Corts Valencianes i en els ajuntaments, ajudant a la nostra societat a eixir d’eixe gran i negre forat en què ens trobem. I no haurem arribat a Ítaca, però continuarem creixent com a persones, fent país, fent amistats i omplint de somriures tota la nostra geografia. Hui més que mai crec en la felicitat de tots els dies, crec que existixen persones que volen canviar la societat i saben com. No tot està perdut, cal obrir eixe camí d’esperança i d’alegria.</div><div class="MsoNoSpacing"><br />
</div><div class="MsoNoSpacing"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">I entre totes i tots ho aconseguirem. </span>Per això, cal que preguem que el camí siga ben llarg, que siguen moltes les matinades i que entrem en ports que els nostres ulls ignoraven. I que anem a ciutats per aprendre dels que saben. Molta força i moltes gràcies!</div>Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-4803879694061846812011-05-12T20:08:00.000+02:002011-05-13T22:35:41.894+02:00Diari de campanya: 4, 5, 6 i 7La veritat, m'haguera agradat escriure tots els dies, contar les meues anècdotes, les meues impressions. Però és impossible. Ahir arribava a casa quasi a les dos de la matinada, després de fer més de 300 quilòmetres en una llarga jornada. Reunions institucionals, entrevistes als mitjans de comunicacions. Carretera i més carretera. Visita al casc antic de Dénia. Dinar. Visita a la seu de Pego i a la ràdio. Haver d'anar darrere d'un enterro per accident. I més carretera. Visita ràpida a Ondara. I més carretera. Visita a Gandia. I més carretera. Míting a Alzira. I més carretera. Míting i sopar a Cullera. I més carretera.<br />
<br />
Després de deixar a l'Enric a sa casa, a València, la jornada estava quasi rematada, però encara havia de fer més de 30 quilòmetres per a tornar a casa.<br />
<br />
I a més a més, ahir va ser un dia trist. Un fort terratrèmol assolia la localitat murciana de Llorca, la qual havia visitat en dos ocasions perquè allà ens van fer els cinturons de la nostra majoralia de 2009 de la Sang. Espere que Joaquina estiga bé i no li haja passat res. Era lamentable anar escoltant la ràdio i que allò més important fóra música més que lamentable i que el Barça guanyava la lliga.<br />
<br />
Eixa manca de cobertura informativa d'un succés tan impressionant em va recordar el famós 11-S de 2011, quan la bogeria extrema matava a milers de persones i enderrocava les torres bessones de New York i, mentre, Canal 9 no tallava l'emissió del caspós "La Música es la Pista", amb la inefable Mar Flores, mentre que la resta d'emissores estaven donant aquella espectacular notícia.<br />
<br />
I hui, malgrat ser un dia "tranquil", perquè no hem tingut cap acte públic en senyal de dol per les víctimes mortals del terratrèmol, tampoc hem pogut estar quiets. De fet, són les 20:15 hores i escric este línies des de la seu nacional, mentre estem encara reunits i analitzant dades. Així és la vida. I demà, més.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-72344776988488083232011-05-08T09:24:00.000+02:002011-05-08T09:24:53.448+02:00Diari de Campanya: 1, 2 i 3...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGJOBYBrUmpg5QvFPSmZm_Sb0ZJN5wTMLxiwBsRL894ZJRsXmPVxlzBLl1ViBtcvvsGhR2wet6CEZl3uxjJe7dtxP6xnvLgM1MYIA65HrsPGp563zcVgB4EDvrKSMVZ-K0hdumLNRLk2o/s1600/222422_2004706241385_1355515541_2301825_1216244_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGJOBYBrUmpg5QvFPSmZm_Sb0ZJN5wTMLxiwBsRL894ZJRsXmPVxlzBLl1ViBtcvvsGhR2wet6CEZl3uxjJe7dtxP6xnvLgM1MYIA65HrsPGp563zcVgB4EDvrKSMVZ-K0hdumLNRLk2o/s320/222422_2004706241385_1355515541_2301825_1216244_n.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
Primer cap de setmana de campanya. La cosa ha començat valenta. Divendres, quan encara estàvem despegant, ens va tocar fer el debat entre els candidats a la presidència de la Generalitat. <b>Enric Morera</b> va fer una gran intervenció i de fet, l'enquesta digital d'El Mundo ens dóna la raó: va ser el millor del debat. I no sols això, la nit del debat, Enric Morera era Trend Topic a València, malgrat que els dirigents del PP que hi manen a RTVV intentaren amagar el debat de totes les formes possibles: un divendres, després d'una pel·lícula infumable, després dels informatius... I clar, 73.000 persones van vore el debat només.<br />
<br />
Em va cridar molt l'atenció del sèquit <b>d'Alarte</b>, almenys 12 persones molt preocupades per la imatge, per les ombres de la cara i per l'angle de la càmera. Pel discurs sembla que no es preocupen tard i per això va passar com el burro Vitòria, sense pena ni glòria.<br />
<br />
<b>Camps</b> també portava una comitiva important, amb escoltes a la porta de les seues dependències que et miraven mal quan passaves. Nosaltres, en total, hi anàrem tres: el candidat i dos acompanyants. Lògicament, qui té tota la responsabilitat és qui parla i per tant, per molta gent que hi vaja no ho farà millor.<br />
<br />
Després del debat, que sempre és un moment de tensió, continuàrem la faena a <b>Godella</b>. Bonica població de l'Horta on vaig gaudir de la música de P<b>ep Gimeno "Botifarra", Arrop o Talladetes i Josep Aparicio "Apa". </b>Per a rematar una jornada dura, encara vaig poder marcar-me una malaguenya amb <b>Tere Segarra,</b> gran cantadora i balladora i una jota i fandango del Nord amb Tere i amb <b>Mariajo Algarra, </b>activista històrica i gran "folkloròpata". A tot açò, l'esgotament va ser més suportable gràcies a la presència de <b>Cristina, </b>qui també va de cap estos dies fent la seua campanya municipal i després de complir amb el treball, deixàrem que continuara eixa gran festa de música en valencià organitzada per <b>Compromís per Godella.</b> Eixe poble té la sort de tindre a <b>Eva Sanchis,</b> qui serà una gran alcaldessa.<br />
<br />
Dissabte va ser el torn del míting de Castelló. Com sempre, és un plaer retrobar-me amb la bona gent del Nord que treballa sens descans per este país.<b> Toni, Manolo, Josep, Josep-Lluís, Josep Maria, Enric, Ali, Vicent, Roger...</b> I fins i tot estava eixe gran homenot del País que és J<b>oan Francesc Mira.</b> El gran descobriment de la jornada va estar en el bon vi i el bon cava que estan fent en les terres de l'interior de Castelló. Molt a tindre en compte, en especial un vi que han batejat com "Barranc de l'Infern" que és d'una grandíssima qualitat.<br />
<br />
I hui diumenge, acabe este línies mentre prepare la motxilla per marxar a València. Els trons, llamps, pluja i pedra d'ahir ha donat pas a un dia magnífic, ideal per a estar al Parc de l'Oest on anem a celebrar la festa de les escoletes infantils. Una aspiració que, amb Compromís, serà una realitat.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-90745109362325198062011-05-06T10:10:00.001+02:002011-05-06T10:10:48.977+02:00Diari de campanya: Primer diaSon. Molta son després d'arribar a casa tard i de tot un dia intens de preparatius per a començar la campanya. Son, molta son davant d'un café ben carregat en el bar d'un centre comercial, esperant els darrers vídeos per a portar a la TV i aprofitant eixos minuts per a fer una entrada per al meu bloc.<p>Després dels nervis i de la descàrrega d'adrenalina de fer una connexió en directe ve el baixó del moment. Així vaig arribar anit a casa, però content i satisfet pel treball fet i pels resultats.<p>També molt content amb la professionalitat dels treballadors i treballadores de RTVV que feren eixa connexió. Tinc molt clar qui sobra en eixa casa, i no són els bons professionals.<p>Eixe és un motiu més per a treballar en esta campanya. Volem recuperar la dignitat de les institucions valencianes i també de la nostra radiotelevisió. M'agradaria tornar a vore-la sense prejudicis, sense posar-me la mà al nas de tanta pudor manipuladora. I el millor de tot, que tot això és possible si ens mobilitzem totes i tots diumenge 22 i diem amb paperetes amb somriures que ja n'hi ha prou. O que ja ho tenen bé.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-82580141392536832011-05-04T09:33:00.000+02:002011-05-04T09:33:13.184+02:00Diari de campanya: Les prèviesSón les jornades prèvies al començament d'una nova campanya electoral. Esta, però, serà ben diferent per a mi. L'any 1999, vaig cobrir la campanya en l'àmbit comarcal del Camp de Morvedre per a Las Provincias, la de 2003 per a Levante-EMV i la de 2007 com a director de Tele 7 Calderona. De totes eixes campanyes guarde records especials: Entrepans a mitjanit mentre redactava, connexions en directe en situacions ben precàries, celebracions o cares llargues segons en quines seus...<br />
<br />
Esta campanya, però, és diferent. La faré com a professional però des de l'altra banda de la trinxera, des d'una formació política i facilitant la tasca als companys i companyes que cobriran els nostres actes. Espere estar a l'altura, espere poder ajudar als informadors i informadores que ens acompanyen i espere que el nostre projecte, eixe projecte d'un tercer espai de la política diferent, alegre i combatiu amb la pena, els mals pensaments i la corrupció, continue sent la veu de les valencianes i els valencians que ens estimem el nostre país per damunt de totes les coses.<br />
<br />
Aniré informant-vos per ací.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-1619427671618446062011-03-21T22:28:00.001+01:002011-03-21T22:30:28.059+01:00Campions, campions!!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAvZyA3OnoalQh8Y8v_zm2Y9UVSUnOyEfTS-MNgtb2AaUfqpBbaxOJFew_34KhFJBxPIdKMUm5shN5yQTIfrlqFqSGRrOOt_lkPjPXss0emjCpIhKcER8NqvyUSe21WhBAD7rDhTH-Feg/s1600/_I5A9812.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAvZyA3OnoalQh8Y8v_zm2Y9UVSUnOyEfTS-MNgtb2AaUfqpBbaxOJFew_34KhFJBxPIdKMUm5shN5yQTIfrlqFqSGRrOOt_lkPjPXss0emjCpIhKcER8NqvyUSe21WhBAD7rDhTH-Feg/s400/_I5A9812.jpg" width="400" /></a></div><br />
Després de 10 anys de militància ininterrompuda, molt de gaudir i també molt de patir, semblava que mai arribaria el moment de ser nosaltres els que cridaven d'alegria i d'emoció, de ser nosaltres la millor falla de la secció especial.<br />
<br />
Encara estic recordant eixe moment tan especial i les llàgrimes volen eixir de nou dels ulls. Si. Vaig plorar. Com un xiquet. Com una "madalena". No recorde quan vaig plorar així la darrera vegada, d'alegria, d'emoció, de sentiment... Quines llàgrimes més dolces i precioses.<br />
<br />
Sé que vaig bramar al sentir el nom de la meua falla <b>EDUARDO MERELLO,</b> no sé a quants amics i amigues vaig abraçar i vaig besar i vam plorar junts. Per fi. Per fi. I allí estava, celebrant-ho al meu costat la meua parella, <b>Cristina,</b> tan emocionada com jo. No podia demanar-li res més a eixa vesprada del 16 de març de 2011 ni a la vida.<br />
<br />
I també vaig recordar als qui no estan... A <b>Manolo, a Amadeo, a Bea</b> i als qui han col·laborat sempre amb la falla i que tampoc han pogut celebrar eixe triomf amb nosaltres: <b>l'Emili i Luis</b>. I en eixe moment, també vaig pensar en tots ells.<br />
<br />
Eixa meravellosa vesprada ha estat un dels moments més bonics de la meua vida i difícilment podré oblidar-la. Enguany, l'any en que la meua amiga <b>Irianna</b> ha estat la fallera major, tot ha eixit perfecte. M'alegre tant per ella... I no podré oblidar la frase del seu xic, <b>David</b>, qui és murcià i faller des de fa un parell d'anys però a qui algunes coses se li escapen com és normal. <i>"De hoy me quedo con dos imágenes. Con la cara de Irianna y con la tuya. Yo sabía que eras muy fallero y que lo vivías, pero hoy he visto que me he quedado corto".</i><br />
<br />
Estic orgullós de la meua comissió, una comissió honesta, alegre i treballadora. Una comissió que ha desfilat amb el cap ben alt quan no ens han donat premis que ens mereixíem. I enguany, enguany si. Estic orgullós d'haver sigut enguany vicepresident de la falla Eduardo Merello, d'haver anat a algunes reunions de junta, a actes acompanyant a les falleres majors, a presentacions. Estic orgullós de que compteu amb com com el vostre poeta i mantenidor. I que confieu en mi la confecció del llibret de falla.<br />
<br />
Estic satisfet d'haver treballat com un animal fins altes hores de la matinada amb <b>Adrián,</b> amb <b>Alberto,</b> i amb <b>Rafi, Rafa, Ruth, Cristina, Tomàs, Juanjo, Amadeo, Pedro, Guti...</b> i moltes altres persones per a plantar la falla que ha guanyat el primer premi d'especial. Estic molt pagat d'haver fet tota la crítica, eixa que ha tingut el seu tercer premi i haver contribuït a l'hora de dissenyar les escenes.<br />
<br />
I ara, ara tinc més ganes de tu, falla Eduardo Merello. Hem de començar a treballar de valent ja. Hem de preparar la Creu de Maig, i el V Mig Any Faller, i la XXVIII Setmana Cultural, i la presentació... i tot això que fem de portes obertes al barri. Perquè som part del poble, perquè som cultura popular.<br />
<br />
Sóc de la Merello, sempre he estat orgullós de la meua falla i sempre ho estaré.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3222012321924431169.post-43649248391257719762011-02-23T17:41:00.000+01:002011-02-23T17:41:03.332+01:00Obres són amors, en temps d'eleccionsAhir anava caminant pel carrer i vaig vore que una mítica zona d'esplai i passeig del poble estava tancada perquè anaven a fer obres de remodelació. Ara, al mes de febrer d'un any electoral, a tres mesos d'eleccions. Moltes vegades els governants insulten la intel·ligència dels ciutadans perquè pensen que tenen la memòria d'un peix.<br />
<br />
No tots, afortunadament.<br />
<br />
Els comptes són clars: Entraren a governar després de les eleccions de 2007. En 2010 van fer unes rotondes. En 2011 comencen a construir les grades del camp de futbol i, a tres mesos d'eleccions, posen uns cotxets elèctrics i comencen altres obres. I no parlem de la fonteta pagada amb els Pla Confiança (pagada per dir alguna cosa, perquè ara s'ha sabut que en eixe pla no paga ni Déu), que costa 400.000 euros. "Y nuestros hijos en barracones". Això posava en una pintada que no va estar ni 24 hores en el cartell de l'obra.<br />
<br />
Propaganda i censura. Mussolini i Goebbels estan fent-se palles de gustet, veuen que encara tenen continuadors en la terra.Enrichttp://www.blogger.com/profile/11544784314074912549noreply@blogger.com1